A la nostra estimada Tere

Volem comunicar a la comunitat educativa  del col·legi que el dia 1 de maig de 2020 ha mort la exprofessora Tere Blasco víctima d'un ictus. Va ser una dona entusiasta amb la vida, amb cultura, enamorada de la seva professió- professsora de llengua Castellana i literatura - molt vinculada al col·legi on hi va estar molts anys:; d'una gran qualitat humana -espiritual... Deixa una gram emprempta significativa a algunes mares que en el seu moment vareu ser alumnes seva.

 

Tenim la convicció que Déu Trinitat ja l'ha acollit amb la seva tendresa i misericordia

Tere, descansa en pau.

 

A continuació presentem uns comiats escrits per companys seus  com a representants de l'equip dpcent

 

Tot i que t'hem perdut, et trobem en els nostres records.

 

A la nostra estimada Tere,

Com a persona era d’aquelles amigues que definim “com si fos de la família”. Amb la seva inacabable activitat va forma una família d’amics que sempre l’acompanyàvem i que vàrem poder gaudir de les innombrables anècdotes, de les seves vivències. Les seves cartes reivindicatives, sobretot cap a càrrecs polítics, per denunciar accions o fets autoritaristes, eren un reflex de la seva forta personalitat i ens provocaven un somriure que ens portava a preguntar-li: “Això vares fer?”. L’expressió de la seva resposta encara ens feia riure més: I TANT!

Com a professional era tota una mestra. El seu coneixement anava lligat a la seva voluntat d’explicar-ho i de transmetre-ho. Com a companys seus vàrem poder experimentar la seves satisfaccions quan ho feia. Es notava que li encantava poder traspassar els seus infinits coneixements.

I escric la paraula infinits en la seva memòria i en referència a les nostres benvolgudes trifulgues entre una persona de lletres i una de ciències. Encara recordo el primer dia que m’ho va preguntar: Tu que ets professor de matemàtiques, explica’m què és l’infinit? Tenint en compte el seu caràcter inconformista i la seva cultura de lletres, no era una pregunta de fàcil resposta. Va ser un bon repte i amb els anys em va venir la resposta, que tot i la meva bona voluntat, tampoc sé si la va deixar convençuda del tot.

Segur que ara ja tornes a ser amb el teu gran estimat. El que tu vas viure tant abans del seu incendi i que tanta tristesa et va portar quan va succeir l’incident. Ara ja pots tornar a ser al teu Liceu. Asseguda en la seva millor localitat i gaudint de les òperes que tantes bones estones t’havien donat.

T’estimarem sempre “com si fossis de la família”.

 

A Tere Blasco

La trista notícia de la pèrdua de TERE BLASCO,  exprofessora de Llengua i Literatura castellana al nostre col·legi  i, per tant, membre de la nostra Família Trinitària, ens ha commogut a tots.

Persona sempre activa, profundament implicada amb l’art i la cultura…, mai minvada d’il·lusió o vençuda pel desànim,  malgrat els seus llargs anys de vida.

La seva emprempta roman, no només en nosaltres, els seus companys, sinó també en totes les generacions d’alumnes que han crescut dirigides per la seva veu, a qui va portar de la mà per un univers de poemes, escriptors, històries i gramàtica que ella tan bé coneixia i explicava de manera envoltant, captivadora, perquè sabia atreure amb les paraules.

La seva dedicació personal, espiritual i professional vers al col·legi fa que tinguem molt presents totes les vivències que hem compartit junts, dia a dia, durant molts anys,  i ens sentim orgullosos d’haver treballat al seu costat.

Difícil,  és la paraula a la que sovint ens aferrem per no pronunciar la paraula adéu, perquè el veritable adéu no arriba amb el comiat, sinó amb l’oblit i nosaltres no t’oblidarem.

Sempre amb nosaltres, TERE!

 

A la nostra companya, Tere Blasco

Has partit sense avisar, lleugera d’equipatge, abraçada a la cultura, a la investigació, a la ciència, a la reivindicació, a tot allò que podia fer ampliar horitzons, caminar cap a un món millor i potenciar el teu patrimoni cultural.

Has viscut una vida plena d’existències autèntiques i ens deixes un bagul ple de records i vivències diverses.

Tot recordant el poema de Miquel Marti i Pol, Parlem de tu, però no amb pena…

Avui parlem de tu, Teresa, però no  amb pena

Senzillament parlem i parlen de tu.

Promocions  del 70, 79 , 87 …. Parlen de tu i recorden:

“La rueda de verbos y los sudores con los subjuntivos”, les sortides al teatre quan encara no s’acostumaven a fer, les mil i una poesies de  la literatura espanyola, les novel·les explicades a classe i escoltades amb atenció,  la generació del 98, del 27, del…, les teves anècdotes compartides,…..

Parlen de tu, Teresa, però no pas amb pena!

De la sort  que varen tenir en conèixer-te, de la teva exigència i rigor, de la teva professionalitat, proximitat i confiança.

“Incombustible, diuen! Se ha muerto una parte de nuestra historia que dará vida a nuestra memoria.”

Nosaltres, com a companys/es, també parlem de tu, però no amb pena, sinó amb el goig d’haver-te conegut.

Parlem dels anys compartits professionalment, de les moltes vivències viscudes, de la teva passió per l’ensenyament, de les teves anades i tornades de Palamós, del teu mar (potser, el responsable de la recomanació del teu llibre “Mi cuna, el mar” que feies llegir als teus alumnes), dels teus viatges, de les teves anades al Liceu,  del teu espèrit inconformista i crític, del teu bon fer, de la teva serenor i del teu exemple.

Parlem de tu, Teresa! Parlem de tu!

I tot i dient-te adéu i celebrant la teva vida, volem donar gràcies a Déu per haver-te conegut, per haver format part d’aquesta família Trinitària i per tot el que de tu hem rebut.

El bo teu resta amb nosaltres!!!

Share this post

Sobre nosaltres

La nostra escola, fundada l'any 1951 per les Religioses Trinitàries de Mallorca, és un col·legi catòlic concertat, que proposa la cultura catalana i els valors evangèlics com a eix primordial: l'amor fratern, el respecte dels drets humans, la llibertat, la justícia, solidaritat, etc. És per això que l'educació es basa en la cultura religiosa, tenint com a referent Déu.