A la nostra estimada Tere

Queremos comunicar a la comunidad educativa del colegio, que el día 1 de mayo de 2020, ha fallecido la exprofesora Tere Blasco, víctima de un ictus. 
Fue una mujer entusiasta con la vida, con la cultura; enamorada de su profesión -profesora de Lengua Castellana y Literatura-; muy vinculada con el colegio, en el que estuvo muchos años; de una gran calidad humana-espiritual... Deja una huella muy significativa en algunas madres que, en su momento, fuisteis alumnas suyas.
 
Tenemos la convicción de que Dios Trinidad ya la ha acogido con su ternura y misericordia. Tere, descansa en paz.
 
 
A continuació presentem uns comiats escrits per companys seus  com a representants de l'equip dpcent
 
 
Tot i que t'hem perdut, et trobem en els nostres records.
 
 
A la nostra estimada Tere,
 
Com a persona era d’aquelles amigues que definim “com si fos de la família”. Amb la seva inacabable activitat va forma una família d’amics que sempre l’acompanyàvem i que varem poder gaudir de les innombrables anècdotes, de les seves vivències. Les seves cartes reivindicatives, sobretot cap a càrrecs polítics, per denunciar accions o fets autoritaristes, eren un reflex de la seva forta personalitat i ens provocaven un somriure que ens portava a preguntar-li: “Això vares fer?”. L’expressió de la seva resposta encara ens feia riure més: I TANT!
 
Com a professional era tota una mestra. El seu coneixement anava lligat a la seva voluntat d’explicar-ho i de transmetre-ho. Com a companys seus varem poder experimentar la seves satisfaccions quan ho feia. Es notava que li encantava poder traspassar els seus infinits coneixements.
 
I escric la paraula infinits en la seva memòria i en referència a les nostres benvolgudes trifulgues entre una persona de lletres i una de ciències. Encara recordo el primer dia que m’ho va preguntar: Tu que ets professor de matemàtiques, explica’m què és l’infinit? Tenint en compte el seu caràcter inconformista i la seva cultura de lletres, no era una pregunta de fàcil resposta. Va ser un bon repte i amb els anys em va venir la resposta, que tot i la meva bona voluntat, tampoc sé si la va deixar convençuda del tot.
 
Segur que ara ja tornes a ser amb el teu gran estimat. El que tu vas viure tant abans del seu incendi i que tanta tristesa et va portar quan va succeir l’incident. Ara ja pots tornar a ser al teu Liceu. Asseguda en la seva millor localitat i gaudint de les òperes que tantes bones estones t’havien donat.
 
T’estimarem sempre “com si fossis de la família”.
 
 

 

A Tere Blasco
 
La triste noticia de la pérdida de la que fue profesora de Lengua y Literatura castellana en nuestro colegio y,  por lo tanto, miembro de nuestra Familia Trinitaria, Tere Blasco, nos ha conmovido profundamente.
 
Persona siempre activa, profundamente implicada con el arte y la cultura…,  jamás  baja de ilusión o vencida por el desaliento, a pesar de sus largos años de vida. 
 
Su huella permanece no solo en nosotros, sus compañeros, sino en todas las generaciones de alumnas que han crecido aprendiendo dirigidas por su voz, a las que llevó de la mano por ese universo de poemas, escritores, historias y gramàtica que ella tan bien conocía i explicaba, de manera envolvente, cautivadora, porque sabia atraer con las palabras.
 
Su dedicación personal, espiritual y profesional hacia el colegio hace que tengamos muy presentes todas las vivencias que hemos compartido juntos,  día a día,  durante muchos años y nos sintamos orgullosos de haber trabajado a su lado. 
 
 
 
Difícil es la palabra a la que nos aferramos para no pronunciar la palabra “adiós”, porque el auténtico adiós no llega con la despedida, sino con el olvido, y nosotros no te olvidaremos.
 
Siempre con nosotros, TERE!
 
 
 
 
 
A la nostra companya, Tere Blasco
Has partit sense avisar, lleugera d’equipatge, abraçada a la cultura, a la investigació, a la ciència, a la reivindicació, a tot allò que podia fer ampliar horitzons, caminar cap a un món millor i potenciar el teu patrimoni cultural.
 
Has viscut una vida plena d’existències autèntiques i ens deixes un bagul ple de records i vivències diverses.
 
Tot recordant el poema de Miquel Marti i Pol, Parlem de tu, però no amb pena…
 
Avui parlem de tu, Teresa, però no  amb pena
 
Senzillament parlem i parlen de tu.
 
Promocions  del 70, 79 , 87 …. Parlen de tu i recorden:
 
“La rueda de verbos y los sudores con los subjuntivos”, les sortides al teatre quan encara no s’acostumaven a fer, les mil i una poesies de  la literatura espanyola, les novel·les explicades a classe i escoltades amb atenció,  la generació del 98, del 27, del…, les teves anècdotes comp
artides,…..
 
Parlen de tu, Teresa, però no pas amb pena!
 
De la sort  que varen tenir en conèixer-te, de la teva exigència i rigor, de la teva professionalitat, proximitat i confiança.
 
“Incombustible, diuen! Se ha muerto una parte de nuestra historia que dará vida a nuestra memoria.”
 
Nosaltres, com a companys/es, també parlem de tu, però no amb pena, sinó amb el goig d’haver-te conegut.
 
Parlem dels anys compartits professionalment, de les moltes vivències viscudes, de la teva passió per l’ensenyament, de les teves anades i tornades de Palamós, del teu mar (potser, el responsable de la recomanació del teu llibre “Mi cuna, el mar” que feies llegir als teus alumnes), dels teus viatges, de les teves anades al Liceu,  del teu espèrit inconformista i crític, del teu bon fer, de la teva serenor i del teu exemple.
 
Parlem de tu, Teresa! Parlem de tu!
 
I tot i dient-te adéu i celebrant la teva vida, volem donar gràcies a Déu per haver-te conegut, per haver format part d’aquesta família Trinitària i per tot el que de tu hem rebut.
 

El bo teu resta amb nosaltres!!!

Compartir

Sobre nosotros

La nostra escola, fundada l'any 1951 per les Religioses Trinitàries de Mallorca, és un col·legi catòlic concertat, que proposa la cultura catalana i els valors evangèlics com a eix primordial: l'amor fratern, el respecte dels drets humans, la llibertat, la justícia, solidaritat, etc. És per això que l'educació es basa en la cultura religiosa, tenint com a referent Déu.