Dimecres passat, dimecres de cendra, vam començar un nou temps dins del calendari litúrgic: la Quaresma.
Quaresma ve de 40. 40 dies ens els què Jesús va passar pel desert portat per l'Esperit o 40 anys que va viure el poble d'Israel després de fugir del poder del faraó.
És per això que en aquests dies hem realitzat una petita aturada amb cada grup-classe, dins de l'horari lectiu, per meditar la Quaresma.
Hem après que de vegades la nostra vida pot assemblar-se al desert, un lloc de condicions difícils per viure-hi, amb perills, a on la persona pot experimentar la seva fragilitat i petitesa dins la inmensitat del desert. Al desert seria molt fàcil perdre's doncs no hi ha senyals ni punts de referència. Però, afortundament, en el desert de la nostra vida sí sabem d'un referent que ens marca el camí: Jesús de Natzaret.
Malgrat això de vegades podem perdre el camí, quan ve una tempesta de sorra. Aquestes tempestes a la nostra vida les entenem com totes aquelles actituds dolentes que podem tenir, malalties, adversitats, pèrdues de persones estimades, etc.
Ara bé, per sort després de tota tempesta arriba la calma. També nosaltres podem treure aquests núvols i tempestes del nostre desert de vida, simplement esborrant totes aquelles actituds i emocions negatives que de vegades hi ha dins nostre.
Així doncs, en aquest temps de Quaresma ens hem proposat esborrar aquests núvols, cadascú els seus.
I alhora volem esdevenir palmera pels altres. Una palmera ben arraigada que ofereixi una bona i refrescant ombra pels altres, en aquesta llarga travessia que és la nostra vida, de tal manera que ens acompanyem i ens fem la vida més fàcil entre totes i tots.
Evidentment hem tingut molt present a totes aquelles persones que són víctimes de la guerra (de qualsevol de les més de 30 guerres que hi ha al món a dia d'avui) i que han mort o bé han hagut de marxar de casa seva, abandonar les seves llars i emprendre una travessia molt llarga pel seu particular desert.
Finalment hem rebut voluntàriament la cendra, en senyal de voler canviar, convertir-nos i deixar de banda aquelles actituds que són núvol.